Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisil·làbic. Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns (Ildirda, Olosortin, etc.). Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica (denaris d’argent i asos, semis i quadrants de bronze) arribà a un període de plenitud durant el segle II aC i la primera meitat del segle I, en el qual les emissions ibèriques foren substituïdes a poc a poc per les romanes de municipis i colònies, amb algunes emissions bilingües, com l’as d'Arse (ibèric) i Sagunt (llatí), escrits a la mateixa moneda. La tipologia és poc variable. Les dracmes d’imitació continuen els tipus de les imitades. La moneda iberoromana, generalment, porta un cap baronívol d’una divinitat a l’anvers, i el revers varia segons els valors de la moneda: els asos duen un cavaller amb palma, llança, espasa o javelina, igual com els denaris d’argent; els semis, un cavall sense genet; els quadrants, un hipocamp o cavall marí. Algunes seques, com passa amb la de Kese (Tarragona), presenten una tipologia diferenciada i una sèrie de valors molt més àmplia, amb trients, sextants i unces, i fins i tot marques de valor segons el sistema romà.
f
Numismàtica i sigil·lografia
moneda ibèrica As de Celsa (Aragó)
© Fototeca.cat