El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner (diner mallorquí), el seu doble (dobler) i la seva meitat (òbol o malla), i en unes monedes de compte, el sou (sou mallorquí), de dotze diners, i la lliura (lliura mallorquina), de 240 diners.
Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler (o ral doblenc), el diner (o ral senar) i la malla, de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València, creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca. El 1310 fou creat el ral d’or. En recuperar el 1346 Pere III el regne de Mallorca hi mantingué el mateix sistema d’emissions. Amb Joan I el ral d’or fou substituït pel florí, moneda de curs general a la corona catalanoaragonesa i des de llavors Mallorca en fou un dels centres emissors més actius.
L’any 1407 el rei Martí inicià un procés d’unificació de les monedes d’argent que, pel que fa a Mallorca, fou completat per Alfons el Magnànim l’any 1422, tot anivellant el ral d’argent amb el croat de Barcelona. El billó seguí, però, una metrologia peculiar. Els anys 1507 i 1508 la moneda fou reformada; hom adoptà el ducat d’or, com als altres països de la corona catalanoaragonesa. Però, amb la intenció d’evitar l’extracció de les monedes de billó i d’argent, hom en rebaixà considerablement el valor intrínsec, baixant el ral d’argent molt per sota del croat barceloní.
El taller mallorquí baté dins el seu sistema peculiar basat en el dobler de billó, fins els temps de l’arxiduc Carles, que hi feu escuts i dobles escuts d’or l’any 1707, de Felip V i de Lluís I que hi bateren or i billó fins el 1724, bé que, després de la guerra de Successió, amb les armes castellanes. Entre el 1808 i el 1823 hom encunyà peces d’argent equiparades al duro castellà, que expressaven, però, el valor en 30 sous mallorquins, i peces d’aram de valor 12 diners.
El dret exclusiu de Mallorca de fabricar la moneda per a les Illes fou trencat amb la concessió que feu Alfons IV a Menorca de fer menuts d’aram (1453) privilegi que fou revocat amb posterioritat. Des de Carles I fins a Carles II, Eivissa tingué també taller propi que baté moneda d’aram (moneda catalana).