Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència. És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa, quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors (1640-52), puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat. Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional. I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros de punxó de Girona, assetjada també pels francesos, on una seca d’emergència procurà de proveir la població de la moneda necessària.
f
Numismàtica i sigil·lografia
Anvers i revers d’una moneda obsidional barcelonesa de 10 rals, a nom de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, encunyada el 1652
© Fototeca.cat