La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013. Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II (1008-74), amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada. Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent (2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I), equivalència que anà augmentant amb el pas del temps. Així sabem que l’any 1112 la lliura d’argent fi de Perpinyà valia 60 sous de diners rossellonesos. Aquesta moneda comtal del Rosselló finalitzà amb la incorporació del comtat al regne de Catalunya-Aragó el 1172. En virtut dels Usatges de Barcelona i les constitucions catalanes, no podia circular als comtats de Rosselló i Cerdanya altra moneda que la barcelonina; per això, en fer Jaume I la divisió dels regnes entre els seus fills Pere el Gran i Jaume (futur Jaume II de Mallorca) l’any 1268, assenyalà aquesta úncia condició, exclusiva del regne mallorquí, que comprenia els dits comtats. L’any 1341, en ocasió de la guerra entre Jaume III de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó, el rei mallorquí traslladà la seca a Perpinyà on baté florins i angelots d’or, rals i tornesos d’argent i moneda de billó, a més d’imitacions de moneda francesa. Aquestes emissions serviren de pretext a Pere III per desposseir Jaume III del seu regne. Pere III continuà l’emissió de florins a Perpinyà, primer d’alta llei (23, 75 quirats) i progressivament de lleis més baixes fins a estabilitzar-lo a 18 quirats (1365), llei que pervisqué fins al final del s. XV. Perpinyà es convertí, en realitat, en el segon taller reial català i la moneda que emeté era de curs general. Aquest caràcter tingueren també les emissions de coronats de billó en temps de Joan I i de Martí l’Humà. Sota Ferran I el taller rossellonès inicià l’emissió de croats d’argent amb el distintiu de dues P al revers. La concessió obtinguda d’Alfons IV, de suprimir el distintiu i assimilar la tipologia del croat de Perpinyà al de Barcelona i l’emissió a Perpinyà d’òbols de billó, també de tipologia barcelonina, determinaren la protesta formal de Barcelona (1424) que obtingué el cessament de les emissions. El 1427 Alfons IV canvià els tipus del diner rossellonès i l’assimilà al dels ramellets valencians. Amb Joan II i Ferran II hom reprengué l’emissió de croats, amb el distintiu de la P. Ferran II convertí la moneda menuda en moneda local i foren encunyats ardits i menuts. Amb aquest regnat cessaren les emissions d’argent a Perpinyà. L’emperador Carles continuà amb emissions rosselloneses de sous, dobles i migs sous, amb la tipologia modificada a l’anvers, que porta les barres coronades, tot mantenint el sant Joan al revers, d’on ve la dita de “Sant Joan o barres”, emprada a Perpinyà en lloc del clàssic Cara o creu. Felip I (II de Castella), Felip II i Felip III continuaren aquestes emissions, que arribaren fins a la guerra dels Segadors (1640), que hom tornà a encunyar paral·lelament amb el Principat de Catalunya a nom de Lluís XIV. Cal advertir que, amb motiu de l’ocupació francesa des del 1462 al 1463, el rei de França encunyà moneda a la seca de Perpinyà, emprant una P com a marca de seca.
f
Numismàtica i sigil·lografia
moneda rossellonesa Diner de billó ric, encunyat a nom del comte Girard I (1102-1115) a Peralada
© Fototeca.cat
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.