El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina; el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cîteaux. Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló (granges d’Illa, Cabanac i Sant Martí de la Riba). Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris (sovint canonges de diferents diòcesis catalanes). El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713.