Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat. Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència. El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona. En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans (Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja). El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104. Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació amb el priorat del Sant Sepulcre de Palera (que li fou unit el 1107) i l’abadia de Sant Andreu de Sureda (1109), de Sant Martí del Canigó (1114) i de Sant Pere de Galligants (1117). Arribà al màxim prestigi amb l’abat Auger (1280-1311), sobretot amb la creació d’un important nucli comercial, prop de l’abadia. El 1663 hom hi introduí la reforma de Sant Maur (maurí). S'extingí amb motiu de la Revolució Francesa. En resta un gran conjunt arquitectònic, format bàsicament per l’església abacial, un gran claustre i edificis abacials refets a mitjan s XVIII i el palau abacial (ss XI i XIII).