monestir de la Ràpita

Santa Maria de la Ràpita

Antic monestir benedictí (Santa Maria de la Ràpita), filial del de Sant Cugat del Vallès, establert el 1150 al castell de la Ràpita, a l’indret de l’actual població de Sant Carles de la Ràpita .

Després de passar per venda als hospitalers (1260), probablement vers el 1290 s’hi establí una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena (Jaume II donà perpètuament la torre de la Ràpita a les dites monges el 1304), que, malgrat la inseguretat del lloc davant els atacs pirates (el 1390 la ciutat de Tortosa manà de bastir les talaies del Montsià i del Puigmoltó), s’hi mantingué fins el 1579, any que es traslladaren a la ciutat de Tortosa, en un antic convent trinitari del barri de Remolins; al mateix barri fou bastit el 1580 un nou convent (dit de Sant Joan de la Ràpita), destruït durant la guerra de Successió i reedificat el 1734. Fou incendiat de nou el 1936; restaurat parcialment el 1941, les religioses es traslladaren a Gandia el 1967.