Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona. Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825. Tenia inicialment 32 monjos. La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló. Sofrí molt durant la croada contra els albigesos (s XIII), i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691. Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units al seminari de Carcassona. Conserva l’antiga església romànica, amb tres absis, un d’ells suprimit en fer la sagristia, i una nau inacabada pel fet d’impedir-ho la muralla. Al s XIII es cobrí amb voltes gòtiques, en substitució del primitiu sostre de bigues. El claustre, també d’època gòtica, guarda un antic sarcòfag dit de Sant Sadurní, obra del Mestre de Cabestany.