S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir. Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba (1046) sota la dependència de Cuixà. El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló. El 1318 el papa Joan XXII el transformà en col·legiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal subsistí fins a la Revolució Francesa. En resta l’església, d’estil gòtic tardà, molt abandonada, composta d’una nau amb capelles laterals i absis pentagonal, construïda al segle XVII i amb un campanar poligonal. El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar de l’antiga abadia.
Monestir de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda)
© Maria Moncal
Abadia benedictina i més tard col·legiata, situada a la vila de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda).