El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda (Barcelonès). Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175. El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237. La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges. El 1263, amb l’autorització de Jaume I, construïren un nou monestir a ponent de la ciutat de Barcelona, extramurs, al lloc dit la Creu Coberta, que fou inaugurat el 1269. El nou monestir fou molt afavorit per Jaume I i els seus successors i pels bisbes de Barcelona, que li uniren la parròquia de Sant Esteve de Parets (1291) i de Santa Creu d’Olorda (1416). Al principi del segle XIV la comunitat es componia d’unes cinquanta monges, la majoria filles de la noblesa ciutadana. El 1410 emmalaltí i morí en aquest monestir Martí I, i, pocs anys després, la seva vídua Margarida de Prades s’hi retirà. La reforma tridentina afectà molt la vida del monestir, insistí en la clausura i prohibí d’entrar-hi més novícies, fins que la prohibició fou atenuada per Roma el 1599 gràcies a la intervenció de Felip III de Castella. En 1640-43, durant la guerra dels Segadors, les monges abandonaren el monestir i es traslladaren dins la ciutat, i a la fi el monestir fou destruït el 1652 amb motiu del setge de Barcelona. El 1674 la comunitat passà a viure a l’antic priorat pobletà de Natzaret, situat al carrer que més tard rebé el nom de Valldonzella, on residí pràcticament fins el 1909, bé que durant el segle XIX les monges hagueren d’abandonar el monestir el 1814 i refugiar-se a Mataró (una bona part de l’edifici fou destruït, i reedificat el 1826) i l’hagueren d’abandonar temporalment el 1835 i el 1847.
L’església de l’antic monestir de Valldonzella
© Fototeca.cat
En 1913-19 es traslladaren a l’indret actual de Bellesguard per consell del bisbe Torras i Bages, en un nou monestir projectat per Bernadí Martorell. L’església, dedicada a l’Assumpció, és un notable edifici modernista neogòtic. La comunitat actual és formada per 47 monges.
Abaciologi de Valldonzella
| abadessa | periode |
|---|---|
| Berenguera de Cervera | 1237-1249 |
| Berenguera1 | 1251-1276 |
| Sibil·la de Llor (Desllor) | 1278-1297 |
| Alamanda | 1299-1302 |
| Maria de Solicrup | 1307-1335 |
| Maria Ricard | 1337-1347 |
| Arsenda de Pla | 1348-1361 |
| Alamanda de Pla | 1361-1371 |
| Margarida de Marata | 1371-1375 |
| Caterina de Sebastida | 1377-1401 |
| Constança de Cabrera i de Foix | 1403-1433 |
| Violant d’Esplugues | 1433-1437 |
| Angelina de Pla | 1437-1468 |
| Violant de Sajol | 1468-1472 |
| Francina de Sarriera | 1472-1476 |
| Francina Joana de Casanova | 1476 |
| Violant de Sajol2 | 1476-1478 |
| Caterina de Boïl de Boixadors | 1478-1503 |
| Serena de Vallseca | 1504-1511 |
| Aldonça de Bussot | 1513-1514 |
| Elionor d’Anglès | 1514-1516 |
| Àgata de Vilatorta | 1516-1539 |
| Elisabet de Corbera | 1546-1552 |
| Genoveva de Sapilla | 1552-1556 |
| Jerònima Alegre | 1566-1576 |
| Peronella de Vilagaià | 1577-1580 |
| Paula de Vilatorta | 1582-1602 |
| Magdalena de Foixà i de Vilanova | 1602-1604 |
| Jerònima Desbosc | 1604-1605 |
| Anna Canta i d’Oms | 1605-1613 |
| Maria de Boixadors | 1613-1633 |
| Emerenciana Canta de Vallgornera | 1633-1673 |
| Anna de Tord i d’Oluja | 1674-1688 |
| Serafina d’Oluja i de Cordelles | 1688-1697 |
| Josepa de Balleró i de Ramon | 1698-1719 |
| Agustina de Bolleró i de Ramon | 1720-1740 |
| Manuela de Riba i de Comalada | 1741-1744 |
| Clemència de Solanell i de Foix | 1745-1749 |
| Teresa de Prat de Santjulià i de Tord | 1749-1787 |
| Gertrudis de Magarola i de Reard | 1787-1793 |
| Maria Antònia Sanç i de Barutell | 1794-1830 |
| Joana de de Barutell i de Mercer | 1830-1854 |
| Úrsula Ruesch i Roig | 1854-1864 |
| Antònia Mestre i Solà | 1867-1900 |
| Maria de l’Esperança Roca i Roca | 1900-1924 |
| Margarida Maria Suñol i Baulenas | 1924-1945 |
| Montserrat Reverter i Roca | 1945-1951 |
| Maria Esperança Suñol i Figueras | 1951-1976 |
| Maria del Vinyet Jacas i Catasús | 1976-1983 |
| Felicitat González i Fernández | 1983-2004 |
| Núria Illas i Culla | 2004-2021 |
|
Maria Àngels Cornellà Palou
|
des del 2021 com a priora administradora, i des del desembre del 2022 com abadessa |
| 1 potser l’anterior; 2 segona vegada | |