monestir de Valvanera

Abadia benedictina situada a la Sierra de San Lorenzo, als Montes Distercios, a La Rioja.

Fundat al final del segle X, en un indret d’antiga tradició eremítica, hom en coneix la llista d’abats des del 1055. Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense fins que fou unit, no sense resistència, a la congregació de Valladolid (segle XVI). Tingué un famós escriptori. Incendiat i destruït per les tropes napoleòniques i dispersada la comunitat arran de la supressió (1835), fou restaurat per monjos de Montserrat (1883). L’any 1954 una part de la comunitat es traslladà a El Paular (Segòvia). En són administradors els bisbes de Calahorra. La imatge de la Mare de Déu (segle XII) que hom hi venera és la patrona de La Rioja.