monestir d’Ullà

Santa Maria d’Ullà

Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Ullà), i més tard col·legiata, del municipi d’Ullà (Baix Empordà).

El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç Hug d’Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella. Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc. L’any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ishāq ibn Gāniya (potser ell mateix dirigí l’expedició), saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a Mallorca de la majoria dels seus comunitaris. Poc després, una inundació del Ter obligà a aixecar un nou temple sobre l’anterior, mig soterrat per les arenes, que fou consagrat el 1182. Sota la protecció dels Santaeugènia, senyors de Torroella, la comunitat es mantingué amb força vitalitat fins a l’entrada dels priors comendataris el 1452. Fou secularitzada el 1592 i es convertí en col·legiata, que, regida per un prior i amb quatre canonges, subsistí fins el 1835. El 1804 la comunitat es traslladà a la nova església construïda per a parròquia del poble d’Ullà, sota el títol de Sant Andreu, a la qual els canonges traslladaren la vella imatge romànica de Santa Maria de la Fossa i els retaules i algunes de les tombes dels antics senyors de Torroella, protectors de la canònica. Resten molt pocs vestigis de l’antic monestir, situat a la plana del Ter.