La capital és Hohhot. S’estén pel SE de Mongòlia. És una regió àrida en la qual predomina l’estepa, interrompuda per deserts de sorra i pedres (contraforts del Gobi) i per prats i boscs al NE (vessants del Khingan). El centre és travessat pel gran meandre del curs mitjà del Huang He. El clima hi és rigorós, amb grans amplituds tèrmiques diàries i estacionals i escasses precipitacions. La població, escassa , és predominantment mongol, dedicada a la ramaderia nòmada (cabres, ovelles, cavalls i camells). Actualment, però, hom intenta d’assentar els ramaders creant bases permanents de pastures. Els conreus són limitats: civada, blat, blat de moro, bleda-rave sucrera i soia, al regadiu, i mill i kaoliang, al secà. Altres recursos són el carbó, que dóna lloc a la siderúrgia de Baotou, i l’explotació forestal.
Havent seguit les vicissituds històriques de Mongòlia, però amb més vinculacions amb la Xina, després del 1930 aparegué un fort moviment autonomista de Mongòlia, com a reacció a l’explotació i colonització xinesa de què fou objecte el seu territori, encapçalat per nacionalistes i intel·lectuals. Després de la Segona Guerra Mundial, en resposta a la força dels nacionalistes mongols, la Xina Popular creà la regió autònoma de la Mongòlia Interior i en col·lectivitzà les terres, alhora que hi incrementà la població xinesa.