Monistrol de Calders

Monistrol de Bages (ant.)

Monistrol de Calders (Moianès)

© Fototeca.cat

Municipi del Moianès, situat a la capçalera de la riera de Calders, al seu torn formada per l’aiguabarreig de les rieres de Marfà (o de la Golarda), de Sant Joan i de l’Om.

Situació i presentació

Limita a l’W-NW amb Calders, al NE amb Moià, a l’E amb els municipis de Castellcir, Castellterçol i Granera, i al S amb Mura (Bages).

Monistrol de Calders, que del 1937 al 1939 rebé el nom de Monistrol de Bages, és un municipi de creació moderna que se separà de Calders en virtut de la llei del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 1934. Així se satisfeia una antiga aspiració dels monistrolencs que, malgrat l’origen històric comú sota la demarcació de l’antic castell de Calders, mantenien per geografia i per tradició una vida pròpia ben diferent de la de Calders. El 1990, l’Ajuntament tornà a revifar el problema del canvi de nom del municipi, però sense resultats. El nom de Monistrol, o Monasteriolu, documentat des del 974, ha fet suposar que, en èpoques anteriors a la conquesta o reorganització del país, hi degué haver un petit monestir que hauria deixat el nom al lloc. Adscrit a la comarca del Bages, al març del 2015 hom celebrà una consulta en què una àmplia majoria es pronuncià a favor de formar part de la comarca del Moianès, junt amb nou municipis més. El mes següent el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la nova comarca.

La població de Monistrol és situada en una petita vall, a l’indret on conflueixen la riera de Sant Joan amb el torrent de l’Om i la riera de la Golarda, o de Marfà, que a partir del dit aiguabarreig s’anomena riera de Calders. La vall de Monistrol té com a límit oriental l’extrem meridional de l’altiplà moianès, que és d’on venen totes les rieres abans esmentades i que té altituds compreses entre els 620 m i els 694 m. Fa de límit ponentí una petita serra que va de la Mussarra fins més enllà de Sant Pere Màrtir, amb punts culminants entre els 684 m i els 564 m. El 1992, 334 ha del municipi foren declarades àrea del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

El terme comprèn, a més del poble de Monistrol de Calders, cap administratiu, la Colònia (o la Fàbrica d’en Clarasó), les urbanitzacions de la Font del Collet (o de Saladic) i de la Masia del Solà, i un bon nombre de masies escampades arreu. Travessa el terme, de S a N, una carretera local que uneix el poble de Monistrol de Calders amb el de Calders, al N, i amb Sant Llorenç Savall, al S. 

La població i l’economia

El 1553 tota la parròquia tenia només 10 famílies i el rector; el 1626 la població (monistrolencs) era composta de 43 famílies i 225 persones, i el 1686, de 50 famílies, 40 a la població i 10 a les masies. Segons les estadístiques parroquials se sap que el 1719 la parròquia tenia 70 cases i 279 persones, i el 1782, 137 famílies i 627 ànimes. Durant el segle XVIII, Monistrol conegué un període de fort creixement a conseqüència de la importància de la manufactura de la llana. El 1860 la població havia arribat a 150 famílies. L’existència de llocs de treball al començament de la dècada de 1950 atragué a Monistrol prop d’un 20% d’immigrants, que feren pujar el cens de 589 h el 1950 a 706 h el 1960, però des d’aleshores la població s’anà reduint sensiblement: 620 h el 1975, 617 h el 1986, 621 h el 1991 i 597 h el 1996. Aquesta minva de població ha estat compensada en part per l’atracció d’estiuejants, que sobrepassen el miler per temporada. El 2005 arribà a 665 h i, des del 2007, s’ha estabilitzat en uns 700 h.

Aspecte de Monistrol de Calders (Moianès)

© C.I.C - Moià

Les terres del municipi són principalment cobertes de terreny forestal —pinedes, alzinars i matolls—, encara que també hi ha superfície agrícola, dedicada preferentment a ordi, tubercles, hortalisses, vinya i fruiters. El sector del terme comprès entre la població i el límit de tramuntana és el més planer i bo per a l’agricultura. La vinya i les oliveres foren força abundants en el paisatge agrícola del terme, i es té notícia que el 1782 s’hi feien 1.500 càrregues de vi i unes 300 d’oli. Tenen importància econòmica les explotacions d’aviram. En canvi, la resta de sectors ramaders és poc significativa.

La població té una llarga tradició tèxtil com a successora de l’antiga parairia, que, des del 1763, ocupava més de seixanta famílies. Aquesta tradició tèxtil fou la base de la industrialització del municipi durant el segle XIX, malgrat la manca d’un corrent fluvial important i l’aïllament respecte de les principals vies de comunicació. La fàbrica tèxtil més important fou la Clarasó, situada a un parell de quilòmetres aigua avall de la riera. Fins al final de la dècada de 1970 hi havia set empreses dedicades al teixit de cotó i altres fibres, que ocupaven el 35% de la població. Actualment la indústria tèxtil continua tenint importància al municipi. Una altra activitat destacada són les pedreres, d’on s’extreu pedra sorrenca de molta qualitat. Però Monistrol de Calders és sobretot un poble d’estiueig i de cap de setmana, fet que ha motivat la construcció de noves cases, torres i apartaments, i també la renovació de les cases velles del poble.

El poble de Monistrol de Calders

El poble de Monistrol de Calders (447 m d’altitud i 691 h el 2006) es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu i el Solà a partir del segle XVII.

Vista de Monistrol de Calders, amb l’església de Sant Feliu

© C.I.C - Moià

La parròquia de Sant Feliu es reformà al segle XVIII. S’hi afegiren capelles laterals i se’n modificà totalment l’estructura, i, entorn de l’any 1780, es construí un esvelt campanar. La capella de Sant Joan de Guardiola o del Solà perdé el culte al segle XIX. Hom creu que es pot identificar amb unes restes d’arcs i voltes existents a l’actual bar Esport, successor de l’antic Mas Guardiola. El conjunt del nucli de Monistrol, amb noves edificacions, té l’aparença d’un poble nou.

Pel que fa als centres culturals i recreatius, cal destacar, entre d’altres, el teatre del Centre Parroquial. El 1988 hom construí l’edifici del Centre Recreatiu Municipal; el poble també disposa d’una biblioteca pública i de diverses instal·lacions esportives.

La festa major de Monistrol de Calders se celebra l’1 d’agost, festivitat de Sant Feliu, patró del poble. El primer diumenge d’octubre es fa l’aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Roser i el Dilluns de Pasqua s’organitza una caminada popular.

Altres indrets del terme

Les pairalies tradicionals de Monistrol són Mussarra, el Bosc de Mussarra, el Rossinyol, l’Om, Rubió, la Coma, la Masia del Solà i la Païssa.

El terme, per la seva frondositat, disposa d’una quarantena de fonts, com la font del Poble, del Collet, de Can Feló, del Feliu, del Campaner, de l’Abella, etc. També cal destacar l’existència de velles tombes prop de la Mussarra, i especialment el Gran Còdol —amb una tomba excavada—, entre Can Rubió i els Gorgs Blancs, coneguda per la Pedra del Bressol. La resta més antiga trobada al terme és el dolmen del pla de Trullàs. És un megàlit del tipus de cambra simple, de mida força gran en comparació amb els que hi ha a la comarca.

La història de Monistrol, fora de les possessions monàstiques de Sant Benet de Bages i de l’Estany, és idèntica a la de Calders per tal com pertanyé als mateixos senyors i al mateix terme fins el 1934.