Els alumnes estudiaven les lliçons amb els professors i després les ensenyaven als altres. La implantació d’aquest sistema era molt econòmica, car estalviava professorat, i l’alumnat era atès amb més diligència. Vers el 1840 els pares d’alguns monitors objectaren que aquests nois no tenien cap compensació pel treball que feien, i aleshores hom establí que els nois i les noies que volguessin, a partir de 13 anys, podien fer de monitors, però els professors tenien l’obligació d’ensenyar-los pedagogia i en cinc anys podien adquirir la formació de mestres. Aquest mètode es desenvolupà sobretot a França i a Anglaterra al segle XIX. Als EUA, hi fou portat per Joseph Lancaster mateix, que hi fundà unes 60 escoles. A l’Amèrica del Sud també s’introduïren aquestes idees, sobretot a partir del moment en què es desenvoluparen les reivindicacions nacionalistes enfront de l’Estat espanyol. El 1824 Simón Bolívar convidà personalment Joseph Lancaster.
m
Educació