La monogàmia, que és la base de la societat monògama, ha estat considerada pels teòrics de l’evolucionisme com l’últim i més perfecte estadi de la unió dels individus dins la societat humana en el seu camí vers la civilització. Segons aquesta opinió, aquest camí s’inicià a l’etapa del salvatgisme amb la promiscuïtat, continuà al període de la barbàrie amb la poligàmia i arribà a la civilització amb la monogàmia. No hi ha, però, absolutament cap fet que aboni aquesta teoria. Hi ha pobles molt primitius, com els fueguins, que són monògams, i pobles civilitzats, com els musulmans, que són polígams. La regulació de les unions en una societat determinada és donada per fets biològics, econòmics o religiosos, i pràcticament no existeix cap societat humana en què no es donin alhora tots dos tipus d’unió. A la societat musulmana, polígama en principi, s’hi donen gran quantitat de matrimonis monògams, i a la societat occidental, en principi monògama, sovintegen les unions plurals, bé que siguin extralegals.
f
Sociologia