Mont-real

Montréal (fr)

Vista general de Mont-real

© Xevi Varela

Ciutat de la província de Quebec, situada a l’illa de Mont-real, pertanyent a l’arxipèlag de Hochelaga, a la confluència del riu Ottawa amb el Sant Llorenç.

Amb 980 354 h (1981) i una aglomeració de 2 828 349 h, és la ciutat més gran del Canadà. S'estén per damunt i als voltants de la massa volcànica del Mont-Royal (234 m). Principal port del Sant Llorenç, a l’extrem de la navegació oceànica per l’E, i enllaçada per un canal amb els Grans Llacs, a l’W. Un emplaçament favorable i el desenvolupament dels transports ferroviaris i marítims han ajudat a la formació d’un important nucli industrial diversificat. La indústria es localitza amb preferència a les proximitats del port (àrees de Verdun, Lachine i Westmount), bé que nous polígons s’allunyen de l’aglomeració (Dorval, Ville-la-Salle i Pointe-aux-Trembles), mentre que els establiments industrials més recents se situen a la vora dreta del riu: Saint-Lambert, Longueuil i Saint-Bruno. També l'Expo del 1967 contribuí a un remodelatge del centre urbà, situat entorn de la Place de Ville-Marie. L’activitat industrial comprèn indústria pesant, metal·lúrgia de base, maquinària elèctrica, construcció naval i ferroviària i indústria de béns de consum, com la tèxtil, alimentària, del tabac, sabates, etc. Altres funcions urbanes en expansió són les comercials i bancàries. Té aeroport internacional. Mont-real té les universitats d’angloparlants de McGill (1821) i Concordia (1974) i les de francoparlants de Mont-real (1876), Laval (1852) i una delegació de la Universitat de Quebec.

Mont-real

© Fototeca.cat-Corel

Fundada el 1642 per colonitzadors francesos dirigits per Paul Chomedey de Maisonneuve al costat del poblat iroquès de Hochelaga, prengué el nom de la muntanya veïna de Mont-Royal. La seva situació, a la vora dels ràpids de Lachine, la convertiren en un centre important del comerç de pells, malgrat els constants atacs d’iroquesos i anglesos, que l’ocuparen el 1760. Es negà a unir-se a la revolució nord-americana, i durant el s. XIX cresqué ràpidament, gràcies a la immigració d’escocesos i irlandesos i a la millora de les comunicacions. Ja més important que Quebec, al s. XX s’hi produí una ràpida industrialització, que l’ha convertida en la principal ciutat de tot el Canadà.