Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars. L’agricultura és predominantment de secà (1.333 ha). Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums. El regadiu es limita a unes 70 ha. La major part del terme (6.623 ha) són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures. Hi ha dues manufactures derivades de la fusta (70 treballadors). Hi ha producció de mel. La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40.000 caps d’aviram i uns 12.000 porcs. Havien estat tradicionals la confecció de teixits de llana i la d’espardenyes. Hi ha emigració, dirigida principalment vers les comarques catalanes litorals. La vila (358 h agl i 12 h diss [1981]; 857 m alt) és a l’interfluvi de dos torrents afluents del Tastavins, sota les ruïnes d’un antic castell. Fou centre de la comanda de Mont-roig de l’orde militar de Calatrava. Durant la primera guerra Carlina fou ocupada pels carlins, i el general Llagostera feu incendiar la població (1839). Resten notables edificis, tanmateix, de la seva època d’esplendor (l’església parroquial, el palau del comanador, la casa de la vila).