Montana

Estat dels EUA.

Limita al N amb les províncies canadenques de la Colúmbia Britànica, Alberta i Saskatchewan, a l’E amb Dakota del Nord i Dakota del Sud, al S amb Wyoming i al SW i l’W amb Idaho. La capital és Helena (24 690 h [1990]). Presenta dues grans regions naturals: a l’E, l’extrem nord-occidental de les Grans Planes; i a l’W, una sèrie de serralades amb direcció NW-SE i amb cims que superen els 3 000 m (Wood, 3 806; Douglas, 3 444). L’activitat econòmica es basa en la mineria (manganès, zinc, lignit, argent, coure) i l’agricultura, de tipus extensiu (blat, ordi, blat de moro, sègol, civada, patates, bleda-rave). A les àrees muntanyoses hom practica la ramaderia i l’explotació forestal. En la indústria són capdavanteres l’alimentària (farina, productes lactis), la de derivats del petroli i les serradores. És en expansió l’activitat turística, sobretot a la regió del Glacier National Park, al NW de l’estat. La densitat de població és molt baixa (2,3 h/km2 [1999]), i Billings, amb 92 988 h, és el centre urbà més gran. Recorregut el territori per comerciants francesos des del 1742, depengué de la Louisiana, i passà als EUA el 1803. Pel descobriment de jaciments d’or (1860-64) activà el seu poblament, però posteriorment es produïren enfrontaments amb els indis (1870-81). Es constituí territori el 1864 i estat de la Unió el 1889.