El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau
, que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou. Llur fill Guillem I de Montesquiu
o de Sant Cristau
es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu (novament edificat pel seu pare vers el 1080) i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló. Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu
(mort després del 1172), casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu
(mort poc després del 1217), que, a més dels dits castells, posseí Vilallonga dels Monts, Sant Martí d’Albera, Sant Joan d’Albera, el Voló, Nidoleres, Cànoes, Alenyà i Orla. El seu fill gran, Bernat IV de Montesquiu
(Desclot a la seva Crònica
li diu Berenguer
), heretà el castell de Montesquiu, acompanyà el comte Nunó I de Rosselló a la conquesta de Malboru i morí, segurament sense fills, el 1229 o poc abans. El succeí el seu germà Guillem III de Montesquiu
, dit Guerrejat
(mort vers el 1261), que ja havia heretat del pare el castell de Sant Esteve del Monestir. Es casà amb Blanca, i foren pares de llur successor Bernat V de Montesquiu
(mort vers el 1291), que prengué el partit del rei català contra els croats francesos. Només deixà un fill, il·legítim, Guillem de Montesquiu
, i deixà tots els seus béns al rei de Mallorca.
Armes dels Montesquiu