Montfalcó d’Agramunt

Montfalcó d’Ossó, Montfalcó de Mossèn Meca

Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), a l’W del terme, a l’esquerra del Sió.

Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat (389 m) d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia. El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita. Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs. L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època. A l’interior es venera una imatge, potser romànica, de la Mare de Déu de Montmagastrell. La festa major se celebra el quart cap de setmana d’agost.

La primera notícia de Montfalcó és del 1163 en un testament on Ramon Barrufell deixa el poble al seu gendre, Arnau de Falconera. Al segle XVII (en els anys 1620-90), el terme pertanyia al monestir de Poblet. Al segle XVIII passà als Lanuza, barons de Montbui (i antics senyors de Ceret) i per enllaç de Maria Helena de Lanuza-Montbui-Vilarig i de Boixadors amb Giner Rabassa de Perellós, marquès de Dosaigües, passà a aquesta casa marquesal fins a la fi de les senyories.