Els seus límits són: al N, el curs del Po, i al S, la depressió formada pels cursos del Tanaro, del Belbo i del Bormida. Regió essencialment agrícola, produeix vins rosats de bona qualitat. Els centres més importants són Arti i Alba. Marquesat (~1000) posseït per la família Aleramici fins el 1305, passà als Paleòleg, per manca de successió. En morir Joan Jordi Paleòleg (1533), també sense fills, la successió fou disputada pels Gonzaga i per Savoia. L’emperador l’atorgà als primers (1536), bé que no se n'apoderaren fins el 1559. El 1575 fou convertit en ducat per l’emperador Maximilià II. Savoia aprofità les morts dels ducs Francesc IV de Màntua (1612) i Vicenç II de Màntua (1627) per a disputar el ducat, que pel tractat de Cherasco (1631) passà als Gonzaga, ducs de Nevers i Rethel (Carles I de Màntua). El 1707 l’emperador l’atorgà als Savoia —cessió ratificada als tractats d’Utrecht i Rastadt (1713-14)—, i d’aleshores ençà ha restat vinculat a la història del Piemont.