Els senyors de Montfort descendeixen de Guillem, fill d’Amalric, comte de l’Hainaut, que adquirí la possessió feudal (952) i féu edificar el primer castell (996). La senyoria cresqué ràpidament en extensió, gràcies a l’esforç de personatges que, en el decurs dels s. XII i XIII, augmentaren, per mitjà d’una eficaç política matrimonial, el poder familiar. El comte Simó III de Montfort adquirí, a mitjan s. XII, el comtat de Leicester, a Anglaterra. Els seus fills Simó IV de Montfort, cèlebre protagonista de la croada contra els albigesos, i Guiu de Montfort donaren un relleu internacional a la família. Seguiren els fills de Simó IV: Amalric VI de Montfort i Simó de Montfort, comte de Leicester. Un dels fills d’aquest, Ricard de Montfort, morí a Evesham el 1265. Guiu, l’altre fill, acompanyà a Itàlia Carles d’Anjou i rebé el comtat de Nola (1269). Ambdós, però, foren el preludi de la fi de la branca principal dels Montfort, branca que s’extingí definitivament vers el 1295. El comtat passà successivament a Robert, comte de Dreux, al ducat de Bretanya i a la corona de França.