El lloc fou escollit per Vauban quan Lluís XIV li encarregà (1679) de bastir una fortalesa (que del nom del rei fou anomenada ciutadella de Montlluís) que defensés la nova frontera fixada pel tractat dels Pirineus. Les obres foren dutes a terme en 1681-91, davant l’hostilitat de la població autòctona. Constitueix una fortificació modèlica, per tal com Vauban no tingué cap servitud d’una altra preexistent. Els baluards, murs i valls protegeixen el recinte de la ciutadella (amb capacitat per a 4 000 soldats) i de la vila. Hi havia també un hospital. El petit territori municipal fou segregat del de la Cabanassa al s XVIII. L’església fou bastida el 1731, damunt el model de la primera capella de la ciutadella; a la plaça que presideix hi ha un monument al general Dagobert. En 1779-1802, durant la Revolució Francesa, li fou canviat el nom pel de Mont-de-la-Liberté i, després, pel de Montlliure. Modernament allotja encara una guarnició militar francesa d’un centenar d’homes. La vila és el centre de l’Alta Cerdanya. A més de la migrada agricultura i ramaderia, que la poca extensió del terme condiciona, i de la funció de centre de turisme i estiueig, el 1949 hi fou instal·lat un dels primers forns solars, de caràcter experimental (tan sols 75 w) i que posteriorment quedà fora de servei. Al vessant meridional del turó de Montlluís s’alcen les ruïnes de la torre de Castellàs, a l’indret on hi havia l’antiga caseria del Vilar d’Ovança, enderrocada per a construir la fortalesa.
La ciutadella de Montlluís
© Fototeca.cat