monts de Toledo

Montes de Toledo

Sistema muntanyós, situat a la Submeseta meridional ibèrica.

S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina (1208 m), fins a la serralada portuguesa de San Mamede (1025 m). Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe (1609m). Hom sol distingir-hi dues seccions principals: una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo (1448 m)—, i una d’occidental —serralades d’Altomira (1443 m), Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede—. Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del Guadiana, al S. Deuen la gènesi als paroxismes de l’orogènia alpina, que dislocaren el sòcol de la Meseta. No constitueixen un sistema continu de serralades; al contrari, són compartimentats per una sèrie de depressions o corredors —de direcció NW-SE, característica dels plecs hercinians— excavats en pissarres poc fortes del silurià. Al vessant del Tajo de la regió de piemont adossada al sistema apareixen nombrosos monts illa, mentre que a l’altre vessant abunden les rañas, formes detrítiques característiques. Presenten vegetació de tipus mediterrani-continental: alzines, roures, arboç, etc., i, castanyers a les obagues. El poblament és escàs.