Especialitzada en música antiga, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basiliensis i a la Musikakademie de Basilea. La seva trajectòria està estretament vinculada a la de Jordi Savall i Bernadet, amb el qual es casà l’any 1968 i, entre el 1974 i el 1989, fundà grups com Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations i feu nombrosos concerts i prop d’un centenar d’enregistraments.
Amb Savall i dins d’aquestes formacions, en les quals interpretà la veu solista, recuperà un patrimoni musical eclèctic. Cal esmentar l’antiquíssim Cant de la Sibil·la, fins a les recents Ninna Nanna, Misteri d’Elx i Isabel I. El 1989 enregistrà un disc dedicat a cançons medievals catalanes i el 1995 la sèrie de cants de la sibil·la. Cal esmentar també Dinastia Borgia. Església i poder al Renaixement (2010), que guanyà un premi Grammy el 2010.
L’any 1991 debutà al Liceu amb Una cosa rara, de Vicent Martín i Soler, sota la direcció de Jordi Savall, i el 1993 hi cantà l’Orfeo, de Claudio Monteverdi, que repetí amb gran èxit al Teatro Real de Madrid el 1999.
Obtingué guardons internacionals com l’Edison Klassiek i el Grand Prix du Disque, el Gran Premi de la Nova Acadèmia del Disc (1992), el Gran Premi de l’Acadèmia Charles Cros (1993), el títol d’oficial de l’orde de les Arts i les Lletres del govern francès (2003), el premi UNESCO de la pau (2008) i la Creu de Sant Jordi (2011).