Filla del conegut psiquiatre Emili Mira i López. El gener del 1939 s’exilià amb la seva família, i acabaren instal·lant-se a l’Argentina. Estudià a l’Escuela Nacional de Cerámica i a l’Asociación Estímulo de Bellas Artes de Buenos Aires. La seva obra pictòrica es divideix en dues etapes ben marcades: una primera d’aquarel·la i, des del 1960, una segona etapa de pintura a l’oli. L’any 1966 començà a exposar individualment a la capital argentina, i des del 1979 a Barcelona. Una part considerable de la seva obra fou adquirida per col·leccionistes brasilers i argentins i també sol·licitada per diverses institucions com el Museu de Belles Arts de Posadas, a l’Argentina, i el Museu d’Art Modern, a Rio de Janeiro.
En tornar a Catalunya el 1977, s’establí a Barcelona i fou secretària del Centre d’Estudis Brasilers de Barcelona. Es dedicà també a la traducció d’autors com Jorge Amado, Pablo Coelho i Nélida Piñón, entre d’altres.
Curadora del llegat del seu pare, treballà pel reconeixement de la seva memòria i de la seva important i fecunda obra. Publicà diversos llibres d’investigació històrica i sociològica, i també altres sobre la figura del seu pare, i donà a la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) i a la biblioteca de la Universitat de Barcelona gran part de la valuosa producció del doctor Mira i López.
Nascuda Montserrat Mira i Campins, signà la seva obra pictòrica com a Montserrat Mira, i a partir de la dècada del 1990, adoptà el nom de Montserrat Mira i López per signar els llibres que escrivia sobre el seu pare i complir l’objectiu de perpetuar-ne la memòria.