Montuïri

Montuïri

© Fototeca.cat

Municipi de Mallorca, situat en es Pla.

Bé que dominen les margues miocèniques marines, el travessen una sèrie de turons que enllacen el puig de Randa (ja dins el terme d’Algaida) amb les serres de Llevant: ses Tres Fites (342 m alt.), al SW, termenal amb Algaida i Llucmajor; puig de Sant Miquel (239 m alt.), amb l’església i l’ermitatge de Sant Miquel de Montuïri, a llevant de la vila; el Cugulutx (185 m alt.), termenal amb Porreres i Sant Joan; al NW s’eleva la petita serra de son Boivàs, i la de Meià al NE. L’alzina (113 ha) ha estat desplaçada en part pel pi blanc (287 ha) i la màquia d’olivella (99 ha) més o menys degradada. Els conreus ocupen el 85% del territori (306 ha); el 1982 predominaven els conreus herbacis (1 843 ha). El 27,2% de la superfície és explotada directament pels seus propietaris, el 16,7% en arrendament i el 55,8% en parceria. La ramaderia comprèn uns 480 caps de bestiar boví, més de 200 d’oví, uns 240 de porcí i uns 160 d’aviram. Modernament hom ha instal·lat petites indústries de materials de la construcció, farineres, fusteries, fàbriques d’embotits i una fàbrica de teixits. El 93,1% de la població és nascuda a les illes. La vila (2 146 h agl i 45 h diss [1981], montuïrencs ; 188 m alt.) és dalt d’un petit turó. La primitiva església parroquial de Santa Maria, erigida el 1248, fou bastida al barri del Molinar, el sector més alt i antic del poble. Al s. XIV fou edificat un nou temple, al centre, a l’indret de l’actual, ampliat al s. XVII i força reformat al XVIII; s’hi conserva, entre d’altres, un retaule del pintor valencià Mateu Llopis (s. XVI). La creu de son Rafel Mas, dins la vila, data del s. XV. El 1935 fou inaugurat un grup escolar ampli, obra racionalista de Guillem Forteza. A partir del 1939 la vila s’ha eixamplat vers migjorn. L’arxiu municipal conserva documents des del 1312. Té una gran tradició i hom hi balla encara el popular ball des cossiers. Montuïri fou cap d’un dels districtes islàmics en què es dividia l’illa abans de la conquesta de Jaume I i comprenia, a més, els termes d’Algaida, Llucmajor, Campos i Santanyí. El terme comprèn a més els jaciments prehistòrics de son Fornès.