monument

m
Cristianisme

Altar especial, amb un sagrari o tabernacle, que hom disposa a les esglésies, el Dijous Sant, per a la reserva de l’eucaristia per al Divendres Sant.

Abans de la reforma de la Setmana Santa, tenia un caràcter extern més solemne (amb una certa relació amb el sepulcre de Crist), i hom recorria diverses esglésies per fer la “visita al monument”. Consta documentat a Catalunya des del s. XIII. Acostumava a ésser una escalinata adornada amb flors i ciris i, al capdamunt, una urna en forma de sepulcre, on era dipositada l’eucaristia. En algunes esglésies importants consistia en una peça escultòrica especial que només servia per a aquesta ocasió; entre els més famosos destaca el del convent de Santa Teresa de Vic, obra de Carles Moretó. Cada masia i família hi portava el seu ciri, que cremava fins a la meitat i era guardat per encendre en les tempestes i en les agonies dels malalts.