monument nacional

m
Història
Museologia

Monument que pel seu valor arqueològic o històric, per decret positiu, queda sota la tutoria de l’estat amb vista a la seva conservació i restauració.

A l’Estat espanyol tots els monuments quedaren des del 1803 sota la dependència del ministeri d’instrucció pública i belles arts, que era assessorat per l’Academia de la Historia, pel que fa als monuments històrics, i per la de Bellas Artes de San Fernando, pel que fa als artístics (des del 1850). L’actuació esllanguida d’aquestes dues entitats, hom intentà de revitalitzar-la el 1900 amb la catalogació completa i ordenada de totes les riqueses artístiques de l’estat amb la creació d’una inspecció general administrativa de monuments artístics, dependent del ministeri (1910). Per vetllar més directament els monuments, el 1844 fou creada a cada província una comissió provincial de monuments històrics i artístics, reorganitzada el 1854, bé que quedà sense gaire efecte pràctic per l’oposició de l’Academia de San Fernando (1857). Les primeres actuacions provincials són d’entorn del 1870; al Principat de Catalunya les primeres disposicions efectives són de vers el 1906, i més concretament del 1919, gràcies als membres de l’Institut d’Estudis Catalans. Els primers catàlegs de monuments foren editats el 1902 i des d’aleshores han aparegut amb regularitat catàlegs estatals i, a partir d’una ordre del 1911, alguns catàlegs provincials.