morena

morrena (es), moraine (en)
f
Geomorfologia
Hidrografia

Acumulació d’esbaldregalls caiguts damunt una glacera, que són transportats durant un cert temps i finalment són dipositats.

Aquests materials detrítics —sorra, palets, blocs diversos— provenen de la fragmentació del rocam de les muntanyes properes per efecte del glaç i el desglaç (gelivació), especialment, però també per efecte d’altres menes d’erosió. Una part dels sediments transportats són també conseqüència de la mateixa erosió de la glacera sobre les parets i el sòl. Les seves dimensions són molt variades (heterometria); en efecte, poden oscil·lar entre sorra fina o un petit palet i blocs que poden tenir un volum de diversos metres cúbics. A causa de la forta pressió que el glaç exerceix sobre el llit i les parets de la glacera, els sediments presenten sovint facetes molt estriades. Hi ha diferents tipus de morenes, i hom les classifica segons criteris diversos: situació en relació amb la glacera, situació després de la sedimentació, estructura particular, etc. Segons la posició en la glacera hom distingeix: les morenes superficials laterals, situades a banda i banda de la llengua glacial en contacte amb els pendents, que són constituïdes pels materials caiguts damunt la glacera; les morenes superficials centrals, resultants de la confluència de dues o més glaceres (en aquest cas les morenes laterals de la part esquerra d’una de les glaceres i les morenes laterals de la part dreta de l’altra s’uneixen en una sola morena, que és, de fet, la prolongació de les altres); les morenes internes, o intraglacials, constituïdes pels sediments que penetren cap a l’interior de la glacera aprofitant les escletxes i les cavitats del glaç; les morenes de fons, que es troben sota la massa de la glacera en contacte amb el sòl i que resulten de la mateixa acció erosiva del glaç; les morenes d’ablació, o materials de les morenes internes recobrint els sediments del fons una vegada fos el glaç; les morenes frontals, o terminals, o també morenes de vorell (si es tracta d’un inlandsis), que són els materials acumulats a la punta extrema d’una glacera i que formen un vorell de turons o amfiteatre morènic; i les morenes d’empenta, que són antigues morenes frontals empeses per la glacera, si aquesta efectua un nou avanç com a conseqüència d’un canvi climàtic important.