Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat. Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes. Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior. És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues. Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait. Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada; la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil. La morena és comuna a totes les costes rocalloses de la Mediterrània.
f
Ictiologia