La morfologia urbana és fruit de l’evolució històrica de la ciutat, i per la seva construcció, amb materials sòlids, i per l’estructuració, en solars de propietat, esdevé molt durable; correntment la forma sobreviu a la funció que l’ha originada. A més del simple paisatge urbà, la morfologia urbana inclou també la conformació del seu contingut humà, és a dir, les característiques de la població que l’habita i la representació de l’estructura socioeconòmica en què ha estat organitzada, de la qual és un reflex ben fidel. La morfologia urbana ha estat revalorada els darrers anys. Aquest fenomen es relaciona amb el predomini actual del planejament urbà, de caire historicista, per sobre del planejament racionalista. Així, hom malda per destacar els elements singulars de les ciutats (els centres històrics, els edificis notables o artístics, etc) i els valors estètics. La idea de la qualitat s’imposa en tot el que fa referència a la ciutat i esdevé un gust per les formes que la caracteritzen.
f
Geografia