Morris Halle

(Liepāja, Letònia, 23 de juliol de 1923 — Cambridge, Massachusetts, 2 d’abril de 2018)

Lingüista letó, naturalitzat nord-americà.

Nascut Morris Pinkovics, en una família jueva que el 1940 emigrà als Estats Units, durant la Segona Guerra Mundial fou mobilitzat a França. Reincorporat a la vida civil, prosseguí els estudis de lingüística a la Universitat de Chicago, i posteriorment a la de Columbia. El 1951 s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology (MIT), on desenvolupà la seva carrera científica i acadèmica fins el 1996. Doctorat per la Universitat de Harvard (1955), fou alumne de Roman Jakobson, amb el qual col·laborà en Fundamentals of Language (1956), sobre la interpretació binarista de les oposicions fonològiques. A partir del 1955 fou un estret col·laborador de Noam Chomsky al MIT, amb el qual posà els fonaments de la gramàtica generativa, que significà un tombant en la lingüística del segle XX. Junts publicaren l’obra cabdal de la nova orientació The Sound Pattern of English (1968), aplicada a la fonologia. Fou també autor de The Sound Pattern of Russian (1959) i de Linguistic Theory and Psychological Reality (1983, amb J. Brennan), a més d’un gran nombre d’articles. Fou membre de l’American Academy of Arts and Sciences (1963) i de la National Academy of Sciences (1988).