Hom l’empra per a lligar els maons, les pedres, etc, d’una construcció, per a arrebossar parets i per a fer paviments. Allò que caracteritza un morter determinat és la dosificació i el tipus dels seus components, la resistència característica, que pot oscil·lar entre 5 i 160 kg/cm2 al cap de 28 dies, i la plasticitat. El morter gras és el que té una dosi elevada d’aglomerat, i el morter magre és el que en té una dosi petita. El morter de calç de llenya, fet amb calç viva bullida i ben apagada, és d’una gran plasticitat, però de revinguda molt lenta, defecte que hom corregeix amb una petita dosi de ciment pòrtland. El morter de calç hidràulica és emprat en obres de fàbrica sotmeses a humitat, per la propietat que té d’endurir-se en contacte amb l’aigua; el de calç grassa és més plàstic, però alhora més delicat de fer. Les propietats del morter de ciment natural depenen de la procedència d’aquest, però la seva resistència sempre és més baixa que la del morter de ciment pòrtland, molt emprat en variades dosificacions. Finalment, el morter mixt (de calç i de ciment) permet d’equilibrar la resistència i la plasticitat per regulació de la proporció de ciment i de calç.
m
Construcció i obres públiques