El seu fundador, Ralph Mortimer (? — ? ~1104), cavaller normand, acompanyà Guillem el Conqueridor a Anglaterra (1066) i rebé la baronia de Wigmore (1075). Roger Mortimer (1287 — ? 1330), baró de Wigmore i primer comte de March (1320), fou l’amant d’Isabel de França, muller d’Eduard II d’Anglaterra, el qual obligaren a abdicar (1327). Fou executat per ordre d’Eduard III d’Anglaterra. Edmund Mortimer (? 1351 — ? 1381), comte de March i primer comte d’Ulster, es casà amb Filipa de Clarence, neta d’Eduard III, i en aquest matrimoni radicà l’origen de les pretensions de la casa de York al tron d’Anglaterra. Segons les lleis successòries, els drets a la corona d’Anglaterra d'Edmund Mortimer (New Forest 1391 — Irlanda 1425), comte de March, prevalien sobre els d’Enric IV d’Anglaterra, descendent d’un fill més petit, d’Eduard III; fou empresonat per aquest, però fou alliberat per Enric IV d’Anglaterra i renuncià els seus drets a la corona.