A l’origen Moscòvia només era la regió de Moscou i la part occidental de Suzdal. Al segle XIII, Suzdal, atacada pels mongols, es dividí en una sèrie de principats autònoms. Un dels seus prínceps, Alexandre Nevski, tenia Moscou entre els seus dominis, i confià aquesta ciutat al seu fill Daniel. A partir de llavors Moscou constituí una unitat política. Era pobra, plena de boscs i envoltada de zones pantanoses, però era ben situada, a l’encreuament de tres rutes: la de la Bàltica (vall del Dvina), la de Sibèria (vall del Volga) i la de la mar Negra (vall del Don). La seva pobresa la salvà de la conquesta per part dels mongols, i aquest fet atragué immigrants camperols i mercaders, que fugien del Volga mitjà. Fins a mitjan segle XIV els prínceps de Moscou augmentaren llurs dominis. Els mongols, que els imposaren un tribut i que preferiren d’entendre's amb un sol responsable de la recaptació, reconegueren la preponderància de Moscou i el títol de gran príncep a Ivan (1328). En enemistar-se el metropolita i el príncep de Vladimir, Ivan reeixí a atreure a Moscou el cap de l’Església russa i convertí la ciutat en capital religiosa de Rússia (1326). Posteriorment Dimitri Donskoj atacà els mongols. Després de la batalla de Kulikovo (1380) fou derrotat, però Moscou es convertí en el símbol de la independència russa. En caure Constantinoble (1453), Ivan III, que s’havia casat amb una princesa bizantina, es considerà l’hereu de l’Imperi; Moscou passà a ésser la tercera Roma, i el seu príncep, el defensor de la fe ortodoxa. Ivan es negà a reconèixer l’autoritat dels mongols (1480), i aquests, debilitats, no reaccionaren. Ivan IV el Terrible continuà l’expansió de Moscòvia i prengué el títol de tsar. Després de la crisi esdevinguda a la seva mort i la subsegüent elecció de Miquel I de Rússia, de la família Romanov, i més tard el seu fill Aleix de Rússia, que lluitaren, amb èxit, contra els polonesos i estengueren els seus dominis, Moscòvia s’havia convertit en l’estat en plena evolució que Pere el Gran transformà en l’imperi rus.