El lèxic català, molt especialment el del País Valencià, conté diversos apel·latius que són mossarabismes, car s’ajusten a les lleis de fonètica històrica del mossàrab i no pas a les del català, com ara brullo 'brossat’, càrritx 'senill’, carxata 'llindar’, clotxa 'clotet’, clotxina 'copinya’, colombaire 'colomista’, corbo 'cistell’, cuquello 'cucut’, fardatxo 'llangardaix’, foia 'clotada’, fondello 'entrecuix’, fondó 'comellar’, gaiata 'crossa’, gamba 'cama’, gambaire 'vagabund’, mucegello 'ratapinyada’, mundar 'esporgar’, orandella 'oreneta’, orxata 'beguda d’ordi’, pando 'camatort’, pleita 'llata’, regomello 'recel’, sarnatxo 'senalla’, tàpera 'caparra’, tomello 'farigola’, tormo 'roc’, torondo 'bony’, totxa 'mata d’espart’, xerna 'nero’, xicon 'noi’, etc.
m
Lingüística i sociolingüística