Té per genearca un tal Guillem —potser besnet del comte RadulfI de Besalú—, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon, rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba (i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers) l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà. Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous a Breses, Ix i Vilanova, i el 1034 Guillem feu un curiós testament (erròniament atribuït a l’homònim comte de Besalú Guillem I), en el qual fa donacions a diversos monestirs. El fill gran de Guillem, Ramon, heretà possessions a Coma i Ix, i fou l’origen del llinatge senyorial dels Salses, que el 1134 reivindicà drets hereditaris sobre el comtat de Cerdanya. El fill segon, Ramon (Ramon d’Enveig?), o el tercer, Ademar, que heretaren possessions a Coma, Breses, Enveig i Vilanova, són els genearques de la família Mosset. Arnau(I) de Mosset, possiblement net dels esmentats Ramon o Ademar, consentí (1162) la donació del monestir de Clariana al d’Ardorel feta pel bisbe d’Elna. El seu net Arnau (II) de Mosset (mort després del 1213) es casà amb Saurimunda de Peralada, vídua de Ramon de Castell-Rosselló, la qual, segons una famosa llegenda trobadoresca, inspirà una passió fatal al trobador Guillem de Cabestany. Foren besavis d'Arnau (IV) de Mosset, darrer baró de la família, que en el seu testament (1355) llegà la baronia de Mosset al seu gendre Arnau de Saga, senyor de Saga.