Tenia al seu càrrec la vigilància i el contrast dels pesos i les mesures que servien per a la venda del pa, el vi, l’oli i les robes, sancionar els infractors, comprovar en els mercats la bona qualitat dels queviures i productes i llurs preus, i vetllar per les obres fetes pels particulars en llurs cases. Per a dur-ho a terme, disposava de dos ajudants, o saigs. El càrrec fou creat per Jaume I a València arran del Repartiment després de la conquesta, i delimitat el 1283. L’elecció, anual, tenia lloc per Sant Miquel i, després, la vigília de l’esmentada festa. El càrrec tingué un gran relleu, i el mostassà arribà a tenir edifici propi el 1373, la Llongeta, on guardava els pesos i celebrava els judicis. El 1339 Pere el Cerimoniós implantà el càrrec a Barcelona a imitació del ja existent a València, desglossant així les atribucions que fins aleshores havia tingut el batlle. Era elegit cada any després dels consellers, que presentaven una terna al batlle general de Catalunya per fer-li’n escollir un. Un cop havia jurat el càrrec, feia cridar unes ordinacions amb les disposicions pertinents i a fi que tothom conegués les seves ordres, texts conservats en els llibres de mostassaferia. Des del segle XV el càrrec fou implantat a diverses localitats del Principat com Igualada, Blanes, Sant Celoni, Vic, Mataró, i al segle XVI a Arenys de Mar i moltes d’altres; en llocs baronials les ordinacions de la mostassaferia eren fetes per les universitats i aprovades pels senyors jurisdiccionals. A Mallorca el càrrec fou creat, ja el 1336, per Jaume III de Mallorca. Fou abolit pels decrets de Nova Planta.
m
Història