Unitat lingüística morfològicament independent, la significació de la qual només compareix en combinació amb altres unitats i acostuma, per això, d’ésser incapaç de presentar-se sola en tota comunicació adient.
En català hi ha accessoris com ara a, de, però, generalment preposicions i conjuncions que pressuposen sempre un context: ve a Barcelona, ve de Barcelona.