La motilitat permet d’assegurar moviments susceptibles d’engendrar la locomoció, el tropisme, les taxis, les cinesis, etc, i ha tingut un paper molt actiu en l’evolució de la matèria viva. La motilitat té una àmplia gamma de possibilitats al llarg de l’escala zoològica i presenta una successiva complexitat, que va des dels moviments intracel·lulars i cel·lulars fins a la locomoció animal. El moviment intracel·lular tradueix la vitalitat de la matèria viva en oposició a la matèria inerta, com és el cas del moviment intens dels cromatòfors dels bacteris. El moviment cel·lular pot ésser de diferents tipus: moviment ameboide, propi de certs protozous i d’algunes cèl·lules dels metazous; moviment per flagels (flagel) i per cilis (cili); moviment de lliscament, propi de bacteris i d’esquizofícies, que es produeix quan les cèl·lules són en contacte amb superfícies sòlides sense la intervenció d’aparells locomotors diferenciats; moviment flexuós, propi de les espiroquetes, el qual té com a motor un filament axial que produeix un moviment oscil·latori i dos d’ondulatoris de diferent longitud d’ona, etc. El moviment cel·lular més especialitzat és la contracció muscular; la substància contràctil es troba a les fibril·les musculars, les quals poden ocupar una part de la cèl·lula, com els mionemes de les vorticel·les, bé tota la cèl·lula, com la fibra muscular típica (múscul).
f
Biologia