Bé que pot ésser també identificat amb la causa (causa motiva), el motiu és referit primordialment a l’àmbit psicològic. Sovint distingit dels impulsos (substrat energètic dels motius) i dels incentius (aspecte social de la motivació), els motius solen ésser dividits, en psicologia, en motius fisiològics, o primaris, en tant que expressió de les condicions físiques que mouen l’organisme a actuar, i en motius sociopersonals, o secundaris, resultants de l’experiència individual o social. Entre els primers hom distingeix els motius que responen a necessitats fisiològiques específiques, tant bàsiques (fam, set, plaer) com relatives (sexe, cura materna), o que responen a necessitats fisiològiques no específiques (activitat, manipulació, investigació, estimulació). Entre els motius secundaris hom distingeix, així mateix, diversos tipus: el dels universals (imitació, afiliació), que solen raure en sentiments infantils de dependència, el dels particulars (competició, cooperació, agressivitat, èxit), influïts o creats per una societat o una cultura determinades, i el dels personals (interessos, aversions, hàbits), que es manifesten a partir de les actituds generals i segons el nivell d’aspiració de l’individu. Quant a la realitat i a l’individu concrets, les més diverses classificacions que, com l’anterior, es poden oferir dels motius no reflecteixen ni aborden el problema de la complexitat que el procés de la motivació presenta sempre.
m
Filosofia
Psicologia