Inicialment hom els classifica en tèrmics o atèrmics, segons que sigui utilitzada o no l’energia calorífica en alguna de les etapes de transformació de l’energia inicial en energia mecànica. Els motors atèrmics, en funció de l’element que forneix l’energia, poden ésser hidràulics (impulsats per un líquid a una alta pressió o a una gran velocitat), pneumàtics (moguts per aire comprimit), eòlics o aeromotors (aeromotor) (que aprofiten l’energia del vent) i elèctrics (motor elèctric) (que transformen l’energia elèctrica); també són motors atèrmics els que poden transformar l’energia mecànica emmagatzemada per un sistema sòlid (ressort, pesos, etc), com és ara els rellotges. Entre els motors tèrmics (motor tèrmic) hom distingeix els exotèrmics i els endotèrmics. En els motors exotèrmics l’energia calorífica és produïda per un element extern al fluid impulsor del motor, generalment vapor d’aigua. Poden ésser de moviment alternatiu (màquina de vapor) o rotatiu (turbina de vapor). En els motors endotèrmics el fluid impulsor és alhora el productor de l’energia calorífica. Hom els pot classificar en alternatius (dièsel, Otto), rotatius (Wankel) o de reacció. Entre aquests darrers hom distingeix els que necessiten una compressió prèvia (turboreactor) i els que no la necessiten (pulsoreactor, estatoreactor i coet).
Procés de funcionament del motor de quatre temps