Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups: les turbines (turbina) i els motors volumètrics. Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius. Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic, consistent essencialment en un èmbol o pistó, fixat a una tija coaxial que transmet l’esforç, i que pot lliscar, empès per la pressió del líquid, al llarg d’un tub cilíndric amb una superfície interior de dimensions i acabat molt precisos. Entre els motors giratoris d’angle limitat, n'hi ha que consisteixen en un cilindre —o en més d’un— acoblat a un mecanisme que converteix en giratori el moviment rectilini (del tipus biela-manovella o pinyó-cremallera, per exemple); d’altres realitzen el moviment giratori allà mateix on l’energia hidràulica és transformada: el tipus més estès és aquell on la diferència de pressions és aplicada a banda i banda d’una pala fixada a l’eix de rotació que transmet el parell produït. Els tipus principals de motors rotatius són els de paletes, els d’engranatges, els d’alvèols, els de pistons paral·lels i els de pistons radials. L’estructura de cadascun d’ells és molt semblant a la de la bomba del mateix nom, fora d’algunes particularitats tecnològiques, com ara l’existència d’una cambra de drenatge, destinada a evitar que hi arribin pressions massa altes, o bé la necessitat, als motors de paletes, que aquestes restin inicialment comprimides contra l’anell mitjançant unes molles. El caràcter volumètric d’aquests motors fa que, teòricament, l’esforç o el parell produït sigui, per a unes dimensions determinades, directament proporcional a la pressió aplicada; això és gairebé exacte en els cilindres i els motors giratoris d’angle limitat, però en els motors rotatius apareix una certa influència de la velocitat, lligada amb la variació dels esforços de frec interns: el parell és un xic més baix a l’engegada que a les velocitats òptimes, fet que obliga a sobredimensionar els motors per tal d’assegurar una bona engegada sota càrrega. Són nombroses les aplicacions industrials dels motors hidràulics: les turbines són aprofitades per a l’obtenció d’energia en els salts d’aigua, i els motors volumètrics es troben en tota mena de màquines, on llur aplicació presenta l’interès —a més de la característica d’esforç o de parell independent de la velocitat— dels avantatges generals de la transmissió per fluid (solidesa dels mecanismes, comoditat a produir qualsevol moviment a qualsevol posició —fins i tot quan el suport es mou—, facilitat a regular velocitats i esforços) i dels que procedeixen de l’aptitud per a treballar a unes altes pressions, pròpia dels circuits hidràulics, que porta a poder efectuar esforços elevats amb motors petits i lleugers i, per tant, econòmics. Els cilindres, i també els motors giratoris d’angle limitat, es troben, com a elements de maniobra, en molt diverses màquines, fixes o mòbils; els motors rotatius es troben, entre altres aplicacions, en l’accionament de màquines d’obres públiques, rodes de vehicles feixucs i de cabrestants (màquina hidràulica).
m
Física
Tecnologia