Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola

MPLA (sigla), Movimento Popular de Libertação de Angola (pt)

Partit polític angolès.

Té l’origen en la fusió del Partit Comunista d’Angola amb altres partits independentistes de l’Angola colonial el 1956. Sota el lideratge de Viriato da Cruz i posteriorment d’Agostingo Neto, des del 1960 s’alià amb els moviments d’independència de la resta de colònies portugueses africanes (Guinea-Bissau, Cap Verd i Moçambic). El braç armat de l’MPLA hostilitzà el govern colonial portuguès fins el 1975, que, amb la independència, els partits angolesos formaren una coalició de govern que ràpidament es fragmentà en dissensions internes i donà lloc a una guerra civil que tingué com a principals contendents la UNITA i l’MPLA. El conflicte adquirí una dimensió internacionals quan ambdues formacions reberen suport, respectivament, del bloc Occidental (EUA i, malgrat el seu aïllament, de Sud-àfrica) i del bloc comunista (molt especialment de Cuba). Sota el lideratge d’Eduardo dos Santos (1979), l’MPLA aconseguí un avantatge decisiu sobre la UNITA i s’emparà del govern, tot i que la de guerra continuà fins que l’esfondrament del bloc soviètic al final dels anys vuitanta i principi dels noranta afavorí un acord entre ambdós partits per a la convocatòria d’eleccions. Celebrades el 1992, el resultat favorable a l’MPLA fou impugnat per la UNITA i, malgrat els acords de Lusaka (1994), que establien un govern de coalició, el 1998 la UNITA retornà a la guerrilla fins el 2002, quan la mort del seu líder Jonas Savimbi propicià un nou acord de pau. Tot i abandonar els principis marxistes i adherir-se a la socialdemocràcia, en la pràctica l’MPLA exercí el poder com un partit únic sota l’autoritat indiscutida de dos Santos, malgrat una creixent oposició interna. El 2008 hom celebrà eleccions legislatives en les quals l’MPLA obtingué majoria, tot i les nombroses acusacions de frau i irregularitats.