S'hi agruparen membres del POUM —potser majoritàriament—, de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d’Esquerra Republicana i de la CNT i, a l’interior, un grup d’estudiants laboristes de la Universitat de Barcelona. L’antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, una de les figures destacades entre els fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu. L’òrgan del partit fou Endavant (1945-68), editat a França i dirigit per Josep Pallach. El 1968, per raons conjunturals i ideològiques, el moviment es dividí. El grup de Joan Reventós promogué, el 1974, l’anomenada Convergència Socialista de Catalunya, la qual, juntament amb altres grups, desembocà en el Partit Socialista de Catalunya (Congrés); el grup de Josep Pallach, juntament amb altres forces, es constituí (1974) en l’anomenat Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament).