Sota el govern del seu pare, l’imam Aḥmad, fou ministre d'afers estrangers, i el 1962, després que morís de les seqüel·les d'un atemptat, el succeí. Malgrat la seva anterior activitat liberal, mantingué les institucions autoritàries del país sota el consell de Sa'ūd ibn ‘Abd al-'Azīz d’Aràbia. Amb motiu del cop d’estat del coronel Sallal fou destronat el mateix any 1962 i es refugià a les muntanyes, on rebé l’ajut de les tribus beduïnes de l’interior del país i de l’Aràbia Saudita per a sostenir la guerra civil fins el 1970. Posteriorment s’exilià a Londres.