Expandí la taifa, però, tributari de Ramon Berenguer II de Barcelona (1078) i d’Alfons VI de Castella-Lleó (1086), a causa, sobretot, dels imprudents consells del seu visir ibn 'Ammar trencà les relacions amb aquest, l’executà i hagué de recaptar l’ajuda de l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, que s’emparà del regne i l’empresonà a Tànger, Meknès i Agmat, on visqué miserablement fins a la mort.
Excel·lent poeta neoclàssic, protegí la cultura i donà mecenatge a nombrosos literats.