Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí (1092-1115). Un grup de notables valencians, encapçalat pel cadi ibn Ǧaḥḥāf, li oferí el govern per tal de destronar al-Qādir (1092), però no ho aconseguí (bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira), així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid. Més tard comandà les forces almoràvits que sortiren de València (1114) cap al Llobregat i foren derrotades per les mainades catalanes al congost de Martorell. Ibn ‘Ā'iša hi perdé la vista, i segurament la raó, i acabà retirat al nord d’Àfrica, a la cort d’'Alī ibn Yūsuf ibn Tašfīn.